JOSEP MARIA ESPINÀS
Periodista i escriptor
PETIT OBSERVATORI

Dimarts, 9 d’abril del 2013

La depurada força del dibuix

Sembla que van desapareixent algunes galeries d’art que existien a Barcelona. Tant modernes com antigues. L’última a tancar és la René Metras, dedicada sobretot a l’art modern. Al meu barri de quan era jove -Consell de Cent, entre el passeig de Gràcia i Balmes- s’hi concentraven algunes sales d’exposicions, com aleshores se’n deia. Ara m’adono que en els rètols la paraula art no hi acostumava a figurar. Eren locals on s’exposaven «pintures».
Un dels records de la meva inicial adolescència va unit a aquelles visites que, diumenge al matí, el meu pare em portava a veure «exposicions». En aquelles sales s’exhibien regularment paisatges realistes -l’abstracció no existia, almenys per a la majoria de ciutadans-, amables estampes de rius i cases de pagès, paisatges de platja i de mar -«marines», se’n deia- i algunes pintures de gerros amb rams de flors, reproduïts amb la detallada perfecció que era pròpia de l’ofici.
La sala Gaspar la teníem exactament al costat de casa, i era un dels punts de referència. Ara ja no hi és, en aquell lloc, i també ha desaparegut alguna altra sala que col·laborava a la identitat artística d’aquell espai urbà. Ja fa uns quants anys, abans que tanqués, vaig entrar amb freqüència a la sala de Salvador Riera, que tenia ceràmiques molt boniques i amb qui vaig coincidir algun estiu a la costa. Un personatge afable, que a Sant Feliu de Guíxols un dia em va convidar a dinar, advertint-me quan sèiem a taula: «Si no et fa res beurem xampany, perquè sóc al·lèrgica a l’olor de vi».
Les últimes vegades que he visitat una sala d’art he estat a la que té Francesc Mestre, al carrer d’Enric Granados -al meu antic barri, és clar-. La seva especialitat són els dibuixos. ¡Quins excel·lents dibuixants que hi ha hagut a Catalunya! M’agradaria molt saber dibuixar. L’art del traç mínim i la seva expressivitat. L’art germà de l’escriptura. La humilitat d’una ratlla sobre el paper.

“Premi com a millor galeria d’art modern i de recerca històrica 2012″

a la Galeria Francesc Mestre Art.

Moltes gràcies i enhorabona a tots els altres premiats!

“Premi com a Galeria d’Art Modern i de Recerca Històrica 2012 per la seva trajectòria professional”

a la Galeria Francesc Mestre Art.

L’acte es celebrarà el pròxim dijous 21 de març a l’auditori del Macba a les 19.30h.

Moltes gràcies i enhorabona a tots els altres premiats!

DE CARA A LA GALERIA Jaume Vidal

Paper tintat

Francesc Mestre reivindica els suports més menystinguts, com el dibuix, el còmic i el gravat.

El marge que tenim de varietat de formats a les galeries es més aviat minso. A banda de pintors i escultors consagrats i emergents, podem trobar alguna sala dedicada exclusivament a la fotografia. I en el seu moment en trobàvem d’altres en què només s’hi mostraven instal·lacions. ‘En aquesta limitada gamma podríem afegir -per donar-hi més varietat- els antiquaris i les galeries dedicades a la joieria contemporània.
Per això, el galerista Francesc Mestre (Barcelona, 1941), després d’una trajectòria dedicada al món de la publicitat, que el va fer anar a parar al món del mercat de l’art, va decidir crear el 2001 una sala dedicada a suports i artistes situats sempre a l’ombra de la gran creació del dibuix, el còmic i el gravat. Amb aquesta vocació ha omplert un forat a la reivindicació dels il·lustradors catalans del segle XX, que tot i la seva genialitat no han tingut prou reconeixement.

Francesc Mestre a la seva galeria del carrer Enric Granados, 28, de Barcelona

Només cal que ens fixem en l’exposició que actualment presenta dins del cicle Il·lustradors il·lustres, titulada El TBO i els seus dibuixants. Hi trobem obres de F. Ibáñez, Benejam, Blanco, Urda, Raf, Méndez Alvarez -va ser condemnat a mort i executat per l’exèrcit franquista pels seus dibuixos sicalíptics i anticlericals- i Coll. El gran mestre Coll que en vida va patir les contradiccions de qui és conscient de ser un artista -i per tant viu les eufòries i depressions que van lligades a la creació-, però que no troba l’encaix vital de la feina més enllà que en la creació. Un Coll francès no es vendria als preus d’aquí» la seva cotització seria molt més alta i aixecaria una expectació molt més gran. Una reflexió que no només li podem aplicar a ell, sinó a tot el gruix d’artistes que intervenen a l’exposició.
Costa entendre com l’estela d’un Opisso i dels il·lustradors de L’Esquella de laTorratxa, el Cu-Cut i el Borinot, que tan bé ha estudiat Francesc Mestre, sigui oblidada i menystinguda. Tot el segle XX ha estat farcit de grans il·lustradors. I en continua havent. Només cal parar més atenció. Per això la tasca de Mestre és valuosa i singular, ja que són poques les sales que apostin pel dibuix, el còmic i la il·lustració.
Mestre també ha ofert en altres exposicions treballs de grans artistes que es van dedicar al món publicitari, com ara Casas, i també de recuperació de les avantguardes històriques i llibres de bibliòfil. En totes elles no hi manca mai la descoberta de determinats aspectes, ni que sigui d’autors molt coneguts.

“Si la gent compra llibres, música i vi, per què no art?”

Miró o Picasso? Miró.
Un segle: XVI.
Un poeta: Salvat-Papasseit on català i Antonio Machado, en castellà.
Un músic. Mozart.
La seva obra més estimada: “El Tapís de la Creació″, de Girona.
Una peça que mai no es vendri: “L’Anunciació″, de Fra Angélico.
Quina ciutat representa l’art? Florència.
L’art ha d’estar subvencionat? Estic molt en contra de les subvencions.
Per què la gent ha de comprar art? La gent no té per què comprar art, pero si té un racó per als llibres a la seva biblioteca, o discs compactes a la seva discoteca, o li agrada tenir vins, em sembla normal que tingui obres d’art a casa seva.
Com seria el món sense art? Sense cap mena de dubte, el món sense art seria molt avorrit.

L’apunt

Va ser tècnic creatiu amb Cirici Pellicer. El 1969 va programar la sala As. Del 1971 al 1977 va dirigir la galeria Adrià, després va fer-se càrrec de la René Metràs. Als 80, va ser director de les sales Vayreda i Àmbit.

El Punt Avui · supl. Cultura ·26/10/2012

Il Girasole Edizioni, Valverde (Catània), 2011

Escribir el hueco tendeix, com a tribut i diàleg amb Jorge Oteiza, a la immobilitat abstracta de la petjada —traç o paraula— contra l’art i contra la poesia com a formes simulatives. Buit, espai del no res o instertici, que només pot ser assetjat, rodejat, la cavitat convoca, cita, requereix. Lloc despullat, erm, fractura on s’origina i beu la xifra nua, el límit dissonant; experiència emboscada, espai reeixit que es trepitja i es cita.

Miguel Ángel Cuevas (Alicante, 1958) ensenya Literatura Italiana a la Universitat de Sevilla. Ha editat i traduït en espanyol obres de Pirandello, Lampedusa, Pasolini, Consolo, Scandurra, Maria Attanasio; i, en italià, El fulgor i Tres lecciones de tinieblas de José Ángel Valente. Autor dels poemaris Celebración de la memoria (1987), Manto (1990), Incendio y término (2000), Silbo (2001, 2005), Escribir el hueco / Scrivere l’incàvo. Studio per Jorge Oteiza, amb dibuixos de Massimo Casagrande (2011) i Memoria (2012). En Italia, a més de l’homenatge a Oteiza, ha publicat l‘antologia autotraduïda 47 Frammenti (2005) i la plaquette A Paul Celan (2012), en traducció de Giovanni Miraglia.

Giovanni Miraglia (Catania, 1957) promou des de fa una dècada a Sicília les trobades internacionals de poesia Voci del mondo, que han comptat amb la participació de poetes com Adonis o Wislawa Szymborska. Autor d’assajoss sobre teoria de la traducció, ha editat en italià obres de Guillaume Apollinaire, Valéry Larbaud o Joan Perucho, entre d’altres autors. Actualment prepara una edició italiana de poemes de Miguel Ángel Cuevas sota el títol Pietra –Cruda.

Massimo Casagrande (Cittadella, Padova, 1970) explora, des de claus informalistes i conceptuals, la superposició entre llenguatge plàstic i escriptura. La seva obra  —que es desenvolupa en cicles com Conexiones, Operaciones, Huesos sobre papel— està present en museus i col·leccions particulares d’Europa i Estats Units. Autor de nombrosos llibres d’art en col·laboració amb poetes i narradors. Des del 2010, juntament amb Miguel Ángel Cuevas, promou a Itàlia el projecte expositiu itinerant In(Càvo), en homenatge a Jorge Oteiza. Una de les seves peces centrals és el conjunt de dibuixos publicats a  Escribir el hueco.

D'esquerra a dreta: Giovanni Miraglia, crític literari, Giovanni Albertocchi i Miguel Ángel Cuevas, tots dos professors universitaris de filologia italiana i escriptors. Miguel Ángel Cuevas ha estat l'escriptor d'aquest magnífic llibre de poemes.

Barcelona, setembre de 2012

Benvolguts amics,

Us donem la benvinguda a la nova temporada que tots plegats encarem amb optimisme i amb l’esperança que ens dóna l’experiència.

La Galeria exhibeix “DEL MÓN AL BORN I DEL BORN AL MÓN” que encara podeu visitar fins al proper divendres 28 de setembre. Mentrestant, estem preparant un Cicle d’exposicions amb el títol genèric:

IL·LUSTRADORS IL·LUSTRES

La primera del programa és la següent:

EL TBO I ELS SEUS DIBUIXANTS
la seva humilitat és la seva grandesa

Hem volgut començar aquesta sèrie recordant els artistes que viuen en el record i en la nostàlgia de molts de nosaltres: Benejam, Castanys, Coll, Escobar, Ibáñez, Méndez Álvarez, Muntañola, Nit, Opisso, Tínez, Urda…La fantasia, la imaginació i l’habilitat que van exhibir ens va ajudar a valorar el món de l’Art i de la Cultura.

El Còmic modern és consequència d’aquests creadors, i dels seus predecessors immediats, especialment els del Patufet, alguns dels quals van col·laborar també al TBO. Va aparèixer l’any 1917, i es va interrompre el 1938. Al 1941, va reprendre amb limitacions els primers anys, ja que no es permetia editar com a TBO, però es tolerava fer-ho com Album ameno de Ediciones TBO, o Album humorístico de Ediciones TBO per posar només dos exemples.

El setmanari va sobreviure fins al 1998, després de passar per diferents propietaris (Bruguera, Ediciones B). El que presentem, però, és sobretot obra dels primers períodes que corresponen a la plenitud creativa dels seus “il·lustres il·lustradors”.

La inauguració d’aquesta mostra serà el proper dijous 4 d’octubre, a dos quarts de vuit del vespre, perquè vosaltres, que sou els nostres il·lustres amics, pugueu conviure amb els il·lustradors més il·lustres. Us hi esperem!

Cordialment,

Des del primer d’octubre recuperem l’horari habitual i obrim els dissabtes d’11 a 2 h.