Exposicions
El nostre programa d’exposicions, reuneix totes les tècniques: pintura, escultura, dibuix, gravat. Però, estem especialitzats en:
- La recuperació d’artistes històrics, tant els més reconeguts com alguns dels artistes oblidats dels segles XIX i XX que també considerem
importants com: Subirats, Francesc Domingo; escultors com Rafael Solanic, Miguel Berrocal i Manolo Hugué.
- Les avantguardes històriques, tant dels artistes que van irrompre a principis del segle XX, com dels que van fer‐ho a partir dels anys quaranta (Picasso, Miró, Esteban Vicente, Guinovart, Ràfols Casamada, Equip Crònica, Roca Sastre)
- Tècniques menys divulgades: dibuix, gravat (especialment les tècniques ortodoxes), bibliofília…(Bosch Roger, Dürer, Jaume Pla)
- Temàtiques específiques: il∙lustració, còmic, historietes…(J.L. Pellicer, R. Opisso, J. Coll)
Exposició actual:
IL·LUSTRADORS IL·LUSTRES-3: “Art per als infants” (a partir del 18 d’abril de 2013)
Encara avui ens agrada mirar i remirar el Patufet, el TBO, les novel·les d’aventures i els llibres il·lustrats que ens porten tants bons records d’hores viscudes en la nostra infància, i evoquem amb admiració la feina que van fer aquests dibuixants històrics.
Però, més enllà de la qualitat que tots reconeixem a aquests artistes, hi ha un aspecte que m’agrada destacar especialment: els infants s’acostumen, ja de petits a gaudir d’una manifestació artística destinada directament a ells.
Aquest mèrit el tenen figures tan diverses com: Ricard Opisso, Feliu Elias “Apa”, Lola Anglada, Joan G. Junceda, Joan Llaverias, Josep Coll, Apel·les Mestres, Marino Benejam, Josep Escobar, Gaietà Cornet, Carles Bécquer, Valentí Castanys, Artur Moreno, Serra Massana, Josep Vinyals, Manuel Urda, els germans Josep M. i Lluis Mallol Suazo, Joan Vila “D’Ivori”, Miquel Cardona “Quelus”, Pere Prat, Francesc Vila “Cesc”…
Ells van posar les seves habilitats al servei de la pedagogia i de la diversió, si és que aquestes són dues activitats diferents. En tot cas, el que és segur és que són complementàries i que ajuden a que la canalla tingui un estímul positiu cap a la fantasia i cap a la lectura.
-veure una mostra de l’exposició on line-
Darreres exposicions:
En aquesta ocasió us proposem un viatge en el temps; anar més lluny dels orígens del TBO i remuntar-nos a finals del segle XIX quan van aparèixer aquelles publicacions periòdiques que ironitzaven sobre temes de política general, municipal i social.
Aquestes i d’altres publicacions, varen aplegar i ho segueixen fent, uns artistes equiparables als millors de qualsevol país del nostre entorn. Els podem agrupar en tres generacions: fins al 1939 ( La Campana de Gràcia, L’Esquella de la Torratxa, Cu-Cut, El Diluvio…); de 1940 a 1975 (La Codorniz, Hermano Lobo, El Papus…) i des d’aquesta data fins avui.
-veure una mostra de l’exposició on line-
IL·LUSTRADORS IL·LUSTRES: EL TBO I ELS SEUS DIBUIXANTS (del 4 d’octubre al 5 de desembre):
Hem volgut començar aquesta sèrie recordant els artistes que viuen en el record i en la nostàlgia de molts de nosaltres: Benejam, Castanys, Coll, Escobar, Ibáñez, Méndez Álvarez, Muntañola, Nit, Opisso, Tínez, Urda…La fantasia, la imaginació i l’habilitat que van exhibir ens va ajudar a valorar el món de l’Art i de la Cultura.
El Còmic modern és consequència d’aquests creadors, i dels seus predecessors immediats, especialment els del Patufet, alguns dels quals van col·laborar també al TBO. Va aparèixer l’any 1917, i es va interrompre el 1938. Al 1941, va reprendre amb limitacions els primers anys, ja que no es permetia editar com a TBO, però es tolerava fer-ho com Album ameno de Ediciones TBO, o Album humorístico de Ediciones TBO per posar només dos exemples.
El setmanari va sobreviure fins al 1998, després de passar per diferents propietaris (Bruguera, Ediciones B). El que presentem, però, és sobretot obra dels primers períodes que corresponen a la plenitud creativa dels seus “il·lustres il·lustradors”.
-veure una mostra de l’exposició on line-
DEL MÓN AL BORN i del born al món (del 15 de juny al 28 de setembre de 2012)
L’any 1910, Il·lustració Catalana va publicar un llibre sorprenent: “Roda’l món y tórna al Born – Viatge d’Olaguer Junyent”(sic) amb la curiosa ortografia prèvia a la normativa de Pompeu Fabra.
El Born és l’antic barri del Mercat Central de Barcelona, on Oleguer Junyent va iniciar un periple que el va dur a Egipte, Índia, Austràlia, Filipines, Xina, Corea, Japó i Estats Units; una volta al món que va generar el llibre, una exposició i que el títol quedés com una frase de referència.
Ens hem basat en aquesta història per presentar un conjunt d’obres que il·lustren la idea.
-veure una mostra de l’exposició on line-
ART PER SOMRIURE (del 22 de març al 15 de juny de 2012)
Els bons artistes tenen la capacitat de saber remoure els nostres sentiments i les nostres emocions, hi ha moments per la denúncia, per la nostàlgia, fins i tot per la tristesa i pel dolor. Però també hi ha un espai per la tendresa, per l’humor, per la paradoxa o per la ironia. Aquest és l’espai que ocupa aquesta exposició, amb la voluntat de fer una contribució a la millora de l’estat d’ànim col·lectiu.
La selecció que hem fet, inclou obres dels darrers dos segles. Això ens permet conèixer l’evolució del concepte humor que de vegades pensem erròniament que en el passat era més suau. Hi trobareu pintura, dibuix, gravat, escultura, ceràmica. També il·lustració, còmic… i estem segurs que quan sortiu de la mostra, ho fareu amb l’ànim millorat.
-veure una mostra de l’exposició on line-
Accés a l’Art (del 19 de gener al 16 de març de 2012)
Ara és el millor moment per iniciar-se en el món del col·leccionisme d’art, o bé per ampliar-lo. La mostra inclou noms molt reconeguts:
Josep Guinovart, Ricard Opisso, Xavier Gosé, Antonio Saura, Francesc Gimeno, Manolo Hugué, Àngel Ferrant, H. Anglada Camarasa,
J. Torres-García, Joaquim Mir, Xavier Nogués, Marià Fortuny, etc.
10 ANYS I UNS DIES (del 20 d’octubre de 2011 al 14 de gener de 2012)
Resum de la dècada.
La Galeria ha complert deu anys i amb aquest motiu, hem seleccionat almenys una obra de cada artista de qui s’ha fet una exposició individual,
per què es sumi a la celebració de la festa.
AGULLES EN EL PALLER (del 16 de juny al 16 de setembre)
Hem trobat unes quantes agulles en el simbòlic “paller” i les hem seleccionat. Ara us les
presentem en aquesta nova exposició.
Ens hem preocupat que sigui una representació àmplia, i que hi hagin obres a l’abast de
tothom d’artistes, alguns poc coneguts i d’altres molt reconeguts.
JAUME PLA (Rubí 1914-Barcelona 1995) (del 14 d’abril a l’11 de juny)
Dibuixant i pintor, la seva dedicació al gravat el va consagrar com un gran mestre de les tècniques calcogràfiques, a les quals va saber atreure molts dels principals artistes del segle XX, com O. Sacharoff, Mompou, Amat, Guinovart, Ràfols, X. Valls, A. Ferrant, M. Villà… En trobareu una mostra en aquesta exposició.
Va editar amb Víctor M. d’Imbert la important col·lecció “Els Gravadors de la Rosa Vera” en la que reconeguts escriptors il·lustraven literàriament els gravats d’artistes de primera fila, canviant així el paper tradicional d’uns i altres.
CATALUNYA DES DE L’ART (del 20 de gener al 9 d’abril de 2011)
Es coneix Picasso, Miró, Dalí… però n’hi ha que, tot i ser menys populars, també són extraordinaris. Uns i altres han fet possible presentar la mostra que us proposo.
M’ha semblat interessant incidir en la visió sorprenent que dels postres paisatges i de les nostres persones i personatges ens han llegat els dibuixants, pintors, gravadors, escultors…
PER NADAL, L’ART COM A REGAL (del 25 de novembre de 2010 al 15 de gener de 2011)
Com que tots els refranys han estat inventats per algú, aquest m’agradaria molt que fes fortuna i s’establís una “Diada de l’Art” com ja existiexen les del llibre, el teatre, la música…
He procurat oferir opcions molt diverses: dibuixos, gravats, pintures… d’artistes importants.
RICARD OPISSO, ENTRE PARÍS I BARCELONA (del 23 de setembre de 2010 al 15 de gener de 2011)
Ja fa temps que guardava una col·lecció de petits pastels que Ricard Opisso (Tarragona 1880-Barcelona 1966) va realitzar a la capital de França cap al 1901. Es tracta d’unes obres de gran qualitat, realitzades “in situ” en petit format i damunt de papers aprofitats. No tenen res a veure amb aquelles recreacions que va fer l’any 33 i següents incorporant personalitats de l’art que havia conegut (o no) i que datava com si les hagués fet cap al 1900.
Paris va ser durant el segle passat la capital de l’art mediterrani. Molts artistes, com ell, s’hi van sentir atrets. L’exposició inclou a més, des d’il·lustracions a historietes, passant per les obres “picants”, gènere en el que també va destacar.
Complemento aquesta mostra amb una breu selecció d’altres artistes contemporanis seus que també van passar per la capital de França, com Casas, Rusiñol, Anglada Camarasa, Gosé…
UN BON PAPER (del 17 de juny al 18 de setembre de 2011)
Aquesta mostra confirma que per ser un gran artista, cal tenir alguna cosa a dir, i dominar la tècnica adequada per a expressar-ho. Per això, la següent exposició vol retre homenatge a dues d’aquestes arts en les quals m’he especialitzat. Tenen com a valor afegit que semblen destinades a una contemplació íntima, on sempre fan: Un bon paper, dibuixants i gravadors que fan història
JOSEP COLL, SENSE PARAULES (del 8 d’abril a l’11 de juny de 2010)
Josep Coll i Coll (Barcelona 1923 – 1984) que es va autodefinir com Un paleta que dibuixa, va col·laborar en diverses publicacions, però se’l recorda sobretot per les historietes del TBO.
Mantenia una lluita desigual amb l’editor, ja que per ell l’eslògan una imatge val més que mil paraules era la seva frase de capçalera. Els mots, els utilitzava sàviament per crear els títols de les seves historietes mudes, però se li retreia que, el seu inimitable estil, comportava un excés de brevetat en la lectura, i se’l contraposava a Marino Benejam, qui omplia les vinyetes de text. Decididament, tots dos van ser, amb Opisso i Urda les figures del setmanari.
MESTRES DEL GRAVAT EUROPEU (del 19 de novembre de 2009 al 27 de març de 2010)
La mostra inclou entre d’altres, Dürer, Van Leyden, Goltzius, Tiepolo, Ribera, Teniers, Goya, Piranesi, Hogarth, Rembrandt, Callot, Brueghel… i també els més importants de casa nostra: Fortuny, Moles, Nogués, Sunyer, Roig, Barbarà, Pla, “Els gravadors de la Rosa Vera”…
